dimarts, 3 de novembre del 2015

LA CRÒNICA MÉS ANTIGA SOBRE ELS TERRATRÈMOLS DE 1620


Fa uns pocs anys vaig localitzar a la secció de Fons Antic de la Biblioteca Valenciana una crònica antiga, potser la més antiga coneguda fins ara, sobre els terratrèmols ocorreguts a Alcoi l’any 1620. Aquest document, que porta per títol Relación muy verdadera de un caso muy espantoso y lastimoso que en la villa de Alcoy, Reyno de Valencia, sucedió, miércoles dos de diziembre deste año passado de 1620, va ser escrit per Alonso García Molero, “licenciado... natural de Granada”, i dedicat al corregidor de la ciutat de Granada, Luis de Guzmán y Vázquez, localitat on va ser impresa en 1621, pocs mesos després del sisme. Segons diu el peu d’impremta d’aquest fullet, la crònica va ser impresa, “con licencia”, en el taller de Pedro de Bolívar i Francisco Heylan, “en la calle del Agua, detrás de las casas de don Francisco Messía”.


Cal recordar com van ocórrer el fets esmentats en aquesta crònica i que donaren lloc a l’elecció de sant Maure com a patró protector d’Alcoi. A penes cinc anys després d’un significat tremolor que havia afectat la parròquia i el convent de Sant Agustí, entre altres edificis, la vesprada del 2 de desembre de 1620 Alcoi va patir un nou moviment sísmic, ara especialment violent i amb uns efectes devastadors: es va obrir un arc del temple parroquial prop de l’altar major, amb seguretat la mateixa zona afectada pel tremolor de 1615; tres de les quatre torres que flanquejaven l’edifici del convent de Sant Agustí es van ensorrar; es va afonar el cor de la seua església i davall les runes van quedar sepultats set religiosos. Així mateix van quedar arruïnades totes les capelles situades davall del cor. El convent de Sant Francesc va quedar del tot inhabitable i unes quantes cases i llenços de la muralla es van afonar, i provocaren la mort de vint-i-dos persones. En aquelles circumstàncies i davant l’amenaça que el temple parroquial es desplomara, els capellans van traure aquella mateixa nit el Santíssim i el van instal·lar sobre una taula en el cementeri, a les portes del temple. Els franciscans van fer el mateix i el van depositar al recer d’una olivera fora del convent derruït. La magnitud d’aquella ruïna la van valorar immediatament els mateixos agustins en una declaració davant el notari Miquel Valls: “ab los grans y extraordinarios terremotos que en dita vila de Alcoy se han seguit y sentit en dos dels presents mes y any se ha assolat, dirruit y destrossat casi la major part de la capella major de la yglèsia de dit convent, torres y demés edificis de aquell de tal manera que és restat casi del tot inhabitable y no.s poden celebrar en aquell los officis divinals y alabar al Senyor conforme es deu y se a acostumat des del dia què fonch acabat de edificar lo dit con­vent...”.
Mossén Joan Porcar, un capellà de la ciutat de València que confeccionava un dietari amb els successos més destacats que ocorrien a la ciutat i el regne, publicat anys després amb el títol de Coses evengudes en la ciutat y regne de València, va rebre la notícia del terratrémol d’Alcoi dos dies després i va deixar escrita la notícia en el seu dietari, a més d’expressar la gravetat dels fets: “Divendres a 4 de dehembre 1620 vingué nova com en la vila de Alcoy dos dies ans y hagut gran terratrémol y que ha fet gran dany en les cases de la vila y que ha desolat gran part del monastir dels agustins y mort molts frares.”
La mateixa nit del 2 al 3 de desembre es va produir altre tremolor, de menor grau, però els veïns van acordar celebrar un consell general per a votar un patró protector contra els sismes. En el matí del dia tres aquest consell, presidit pel regent de justícia Joan Sempere, el rector Marimon i els tres jurats de la vila, va escoltar els sermons i recomanacions dels priors de les comunitats religioses, del mateix rector i, finalment, del vicari parroquial, el qual va proposar que es triara directament i sense sorteig sant Maure màrtir com a patró protector contra els terratrémols per ser el sant del dia. El consell general, sense cap veu discrepant, va aprovar l’elecció de sant Maure com advocat particular de la vila contra els sismes.
Sant Maure, patró d'Alcoi, conegut popularment com "l'anxancaet"
Malgrat aquesta elecció del patró protector, es van produir més tremolors, raó per la qual s’organitzaren rogatives i pelegrinatges a les diverses ermites del terme, fins que, finalment, es va culminar amb un pelegrinatge general de penitència al santuari de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina. Igual que havia succeït en els temps de la pesta de 1600, si el sant de votació local no conjurava el perill, els veïns demanaven protecció acudint a santuaris d’altres localitats, com el de la Mare de Déu del castell d’Agres o el del Miracle de Cocentaina.
Mentrestant, la població preparava la reconstrucció de les cases arruïnades pels terratrémols; els agustins, per exemple, van signar un contracte d’obra amb els mestres Francesc Terol i Alonso Saura per a reparar de forma provisional el convent per un pressupost de 250 lliures. Acordaren un contracte amb huit clàusules, referides al treball a realitzar, materials, duració de les obres i forma de pagament i es va incloure a més una reserva especial perquè, en cas de nous sismes que afectaren l’obra feta, calia signar altre contracte i les destrosses ocasionades no devien ser a càrrec dels obrers, sinó atribuïdes a un desastre natural. La descripció de l’obra que s’havia d’executar indica el grau de ruïna que havia patit el monestir:
“[els mestres] han de fer la cuberta de la teulada de la fusteria que és lo porche que està devés la plaça de Sent Agostí, des de la torre gros­sa ho de la teulada baixa que y a junt a la torre grossa fins a la obra derrocada...
[item] hajen de cobrir la capella del altar major de teulada conforme estava y les parets que estan fins a la jàcena de pedra y fanch y sien obli­gats a fer-les de manposteria y hajen de reomplir un respalle que no arriba a la paret del claustro y travar y ligar tots los badalls de la capella del mateix modo y manera que estava...”.
La crònica publicada a Granada per Alonso García Molero confirma la veracitat de les diverses notícies coetànies, i és molt més precisa, ja que indica que es van vore afectades prop de 200 persones i que els efectes del sisme es van deixar sentir fins i tot a les muntanyes properes, i posa com a exemple que l’ermita de Sant Antoni va quedar també completament arruïnada. Pel que diu el text, la notícia del sisme d’Alcoi li la va relatar el pare provincial dels agustins de València, qui havia viscut en primera persona les destrosses i morts provocades pel terratrémol en trobar-se de forma circumstancial a Alcoi. El relat del cronista andalús és molt minuciós:
“Miércoles segundo día del mes de diziembre deste presente año de 1620, a las seys de la tarde, començaron unos grandes temblores de tierra, en un lugar llamado Alcoy, que está en este Reyno de Valencia, quinze leguas de Valencia, y siete de Alicante, el qual lugar está fundado sobre una media sierra, entre unas peñas a cuya vanda hazia Valencia está un río, el qual es muy caudaloso [es refereix al Molinar], y le tiene por aquella vanda cavada gran parte por debaxo, de que le pudo venir gran daño por allí a este lugar… Començaron a temblar los edificios y casas, con tanta violencia que se echava bien de ver ser castigo de el cielo… cayeronse muchas casas con grande destruyción de haziendas y peligro de muchas personas que padecieron, quedando debaxo de las ruynas. Entre los edificios que dieron por tierra, fue uno el Convento de San Agustín, que era un convento muy fuerte labrado de piedra, del qual toda la más parte dél se cayó, y della la Iglesia donde estavan doze frayles… de los quales murieron assí siete sin remedio, y los otros cinco los sacaron como pudieron a salvo, pero muy maltratados… Cayeron muchas casas principales, y comunes, las quales hizieron grande daño, y destruyción de vidas en los moradores dellas… de suerte que ha sido el más lastimoso caso que se ha visto, y total destruyción deste lugar, pues la mayor parte queda por tierra, y lo restante de el que queda en pie muy lastimado, y con poca seguridad, pues queda todo apuntalado, para poder tener algún resguardo de los edificios, y casas que quedaron lastimados. Muchos moradores deste lugar, que salieron libres destos terremotos, se han ydo huyendo a otros lugares, dexando desamparado éste, por temor que lo restante no haga ruyna con ellos… Fuera de los edificios que dentro del lugar dieron en tierra, no se escaparon de este desastre aún los que fuera del lugar estavan, como fue un convento de frayles franciscos descalços, que aún con ser de santa vida quiso Dios que alcançassen algo desta violencia... començaron las paredes a temblar con gran estrépito y ruydo, donde se cayeron algunas viejas lastimadas... Alcançaron estos temblores hasta más distancia de media legua de lugar, como se vido por una iglesia o hermita que está a cosa de medial egua del lugar, del glorioss San Antón, que estava en lo alto de una sierra o cuesta... la qual hermita dio toda en el suelo, no quedando della, si solos los cimientos, por señal de las paredes. Quiso Dios que a la sazón no estava el hermitaño allí y assí no peligró más de la fábrica.”

Amb motiu de la celebració del primer aniversari de la introducció del sant patró, en 1621 una comissió formada pels capellans i vilatans va acudir a València per aconseguir una relíquia del màrtir que es venerava en el col·legi del Corpus Christi i que havia sigut donada pel papa al patriarca Ribera, fundador del col·legi. L’esmentada relíquia consistia en una secció d’un dit del màrtir i va ser lliurada oficialment a la comissió el 18 de desembre de 1621. Dos dies després la comitiva va ser rebuda a Alcoi amb una gran processó, per acompanyar la relíquia a la parròquia, on va ser depositada al sagrari. Des de llavors era costum que, en la festivitat del sant i recordatori del seu patronat, es mostrara al poble la relíquia per a la seua veneració. En l’aniversari de 1624 el pare Cosme Jordà, predicador de la festa, va exposar la necessitat que s’adquirira una imatge del sant per a poder traure-la a les processons i que se li donara culte en una ermita pròpia. Les autoritats de la vila van acceptar la proposta del predicador i acordaren construir una ermita al sant. Al mes de gener de 1626 van enviar un procurador a València per a obtindre llicència de l’arquebisbe per a la construcció de l’ermita i el 21 de novembre, finalment, posaren la primera pedra de la futura ermita de Sant Maure màrtir. Tanmateix, mentres durara aquesta obra el consell va aprovar que s’habilitara una capella per a sant Maure a l’església del Sant Sepulcre fins que concloguera la fàbrica de la seua ermita.

Podeu accedir al document digital ací:

BIBLIOGRAFIA
Berenguer Barceló, Julio (1977) Historia de Alcoy, Alcoi: Luis Llorens, 1977, I, 296-308.
Carbonell, Vicente (1672) Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar (que sea por siempre alabado) en el año 1668. Escrívela... Añádense las historias de San George y sucesos de los Terremo­tos, València: Lorenzo Cabrera (ed. facsímil, Alacant: Caja de Ahorros Provincial, 1976), f. 235-254 i p. 372-373.
Porcar, Pere Joan (1519-1629) Coses evengudes en la ciutat y regne de València, edició de Vicente Castañeda Alcover, Madrid, 1934.
Sanchis Lloréns, Rogelio (1986) Memorias sobre antigüedades históri­cas, Alcoi: CAM, 1986, p. 86-87
Santonja, Josep Lluís (2000) Alcoi: sociedad, fiestas, devociones e iconografía, Alcoi: Luis Llorens.
Vila­plana Gisbert, José (1903) Historia re­ligiosa de Alcoy, Alcoi (ed. facsímil, Diputación Provincial, 1977), p. 308-313.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada